Encara que hui en dia la pràctica de la cacera de rosegadors es troba en desús, el Gos Rater Valencià s'ha adaptat perfectament a la vida quotidiana i actualment, tant per les seues característiques morfològiques, com etològiques, s'usa més com a animal de companyia que com a caçador. A més, en el cas concret de València, la desaparició progressiva de l'horta, a causa del desmesurat creixement urbanístic i l'especlació del sòl, es transmet en la pèrdua d'un tipus de vida ancestral i un paisatge únic i irrepetible, tot incloent el Gos rater Valencià en aquest procés, malgrat ser l'únic representant oficial de les nostres races canines.
ORIGEN I HISTÒRIA
El Gos Rater Valencià és una raça canina originària de la Comunitat Valenciana. Ja des del segle XVI, es constata l'existència d'aquests gossos. En alguns tractats de l'època s'hi descriuen diferents tipus de gossos existents en l'antic Regne de València com el Canis Villaticus o Gos de l'Hort, definit com "el gos de la gent del camp o de l'horta".
Posteriorment, en el segle XVIII, passen a ser coneguts com a Gos Albelloner (Gos de Séquies) i que responien a la definició de "gossos petits que serveixen per a lladrar a qui passa o a qui va a entrar en alguna casa o propietat".
Les denominacions posteriors per al Gos Rater Valencià han estat moltes, com per exemple: Ratador valencià, Gos Ratoner Valencià, Rateret, etc., i totes fan referència a les seues grans aptituts com a excel·lent caçador de rosegadors.
No obstant això, hi ha una altra denominació genuïnament valenciana que és "Fusterier", mal denominat i com a resultat d'una simpatia fonètica amb una coneguda raça anglesa: el Fox Terrier, paraula que en la llengua anglesa té una pronunciació molt semblant a "fus-terier". Per tant res a vore, com en determinades zones s'ha difós, amb el gos dels fusters ja que és un animal encaixat plenament en l'àmbit rural sobretot en l'entorn de l'Albufera i de les marjals, i en tot cas, basant-nos en la inexistent suposició, perquè els oficis de fuster, ferrer, forner, etc., han estat molt menys generalitzats que el de llaurador, per tant, la denominació hauria hagut de ser "Fusteret".
DENOMINACIÓ OFICIAL DE LA RAÇA
Pel que fa a la denominació actual, convé recordar que el nom oficial de la raça és el de GOS RATER VALENCIÀ, ja que s'observa una molt diversa denominació, sovint incorrecta Ca (de) Rater Valencià, Ratonero Valenciano, etc. i és per això que volem justificar aquesta denominació oficial.
Començarem amb el substantiu Gos, ja que resulta necessari el seu ús, a causa de la denominació coincident amb un rat-penat riberenc, al qual se'l denomina oficialment Ratonero valenciano (Myotis Capaccinii o Rhinolophus Mehelyi).
Myotis Capaccinii o Rhinolophus Mehelyi
A més si tenim en compte l'evolució de a nostra llengua al llarg de la història el terme Gos ha quedat fixat a la zona costera peninsular, mentre que el substantiu Ca, va quedar relegat a les Illes Balears des de fa moltes dècades, fruit del seu aïllament geogràfic. D'aquesta manera, el darrer terme ha quedat en desús en la península i és considerat com a arcaisme. Podem citar com a exemple el cas del Gos d'Atura Català a Catalunya i el Ca de Bestiar a les Illes Balears.
Pel que fa al mot Rater, tenim la necessitat de definir com a tal, com escifiquen diversos diccionaris de la nostra llengua, "amb tendència a caçar rates", per la qual cosa el seu ús és correcte; i no ho és, en canvi, la seua traducció al castellà Ratonero (caçador de ratolins), encara que es pt acceptar aquesta denominació a causa de la generalització del terme.
Finalment, considerem necessari i imprescindible l'ús del gentilici Valencià, a fi de determinar-ne el seu origen i procedència. Així doncs, esperem que la denominació oficial GOS RATER VALENCIÀ, siga la que s'use en qualsevol event en què se cite o es presente la nostra raça, i acceptarem com a segona denominació i en llengua castellana: Perro Ratonero Valenciano.
ORIGEN DE LA RAÇA
Tornant a la història del Gos Rater Valencià, hi ha teories que intenten justificar l'aparició de la raça mitjançant encreuaments realitzats amb gossos autòctons valencians i Terriers de tipus Fox o Toys, però n'estem convençuts que totes aquestes idees són incorrectes i injustificades, i queden descartades a causa del preu elevat de mercat que tenen aquells exemplars així com el cost de l'importació dels mateixos. Per una altra banda, el Gos rater Valencià ha romàs vinculat a la vida rural, sempre escassa de recursos i, a més a més, haguera estat necessària una massiva importació de Terriers per a produir una important cabanya de mestissatge que donara com a resultat l'aparició d'una nova raça.
Creem que la formació d'aquesta raça no ha influït cap de les races esmentades, tal com ha ocorregut en d'altres races autòctones, exceptuant els inevitables i catastròfics mestissatges, fruit de les diverses modes. Per a justificar aquestes afirmacions, cal entendre que el Gos Rater Valencià no és un Fox (caçador de Guineus), ni tampoc és un Terrier (gos de cau).
Per una altra banda, el nostre gos tampoc no és un Toy (joguina), sinó un gos petit, no deforme, i sense cap senyal de tipus degeneratiu pròpies de l'enanisme artificial dels Toy. Podem concloure aquesta explicació dient que el Gos Rater valencià nno és fruit d'una mera casualitat, sinó el resultat d'una perfecta simbiosi "utilitat-treball", mantinguda al llarg de moltes generacions .
FUNCIONALITAT
Antigament en l'agricultura es treballava amb cavalls i el Gos rater Valencià es trobava present a les quadres eliminant les rates que hi havia entre la palla.
A més, en els pobles riberencs de l'Albufera es caçaven les rates d'aigua o rates de l'arròs (arvicola amphibius o arvicooa sapidus), exemplars d'uns 22 cm de llarg, amb el dors negrenc i el ventre més clar, que s'alimentaven de cereals, arrels, granotes i petits crustacis.
En aquells temps d'escassesa carestia, les rates d'aigua eren molt estimades per a l'elaboració de plats típics com la paella i també guisades de molt variades formes. la seua cacera es duia a terme entre els mesos de setembre i febrer, fins i tot, arribà a especialitzar-se la seua captura seguent aquesta pràctica quasi professional.
Arvicola Amphibius o Arvicola Sapidus
Aquest costum ha sobreviscut fins als nostres dies i encara es pot observar com els llauradors van als arrossars amb els seus gossos i una eina semblant a una forca anomenada "catxava", formada per un llarg gantxo de ferro acabat en un punxó. també disposen una xarxa en forma d'embut, que s'ancora a l'entrada del cau mitjançant una forquilla (retola). El Gos Rater valencià s'encarrega de traure les rates d'aigua mentre el caçador les mata amb l'esmentada eina, una vegada s'han introduït en la xarxa.Fins i tot, de vegades és el mateix gos qui s'enfronta a la rata i la caça.
A banda d'aquests tipus de pràctiques, el Gos Rater Valencià s'usa en les tirades de tords i la cacera del conill, per a les quals gaudeix d'una gran popularitat a causa de l'interés que demostra per les peces i l'absència de signes de fatiga que manifesta.
CONCENTRACIONS I ESTUDIS RACIALS
Per una altra banda, si volem remuntar-nos a les primeres concentracions de la raça, no podem deixar de citar a en Franco Ricart Martínez, encarregat de realitzar els exàmens morfològics als 23 exemplars presentats en la primera concentració que tingué lloc en el marc de l'exposició de València en l'any 1994.
Tampoc no podem ignorar el treball realitzat per la veterinaria na María José Cárcel Rubio, qui continuà els estudis descriptius i de caracterització raciali que acabaren en la presentació d'una tesi doctoral sobre el Gos Rater Valencià.
També cal esmentar la col·laboració de la Societat Valenciana per al Foment de les Races Canines, i més concretament al seu president en julio Such Miralles, que ens donà suport sempre que s'ha requerit per part d'aquesta Associació. A més a més es canvià l'anagrama de la SVFRC en què anteriorment figurava un gos de raça Galgo Espanyol substituint-se per la silueta d'un Gos Rater Valencià.
També cal recordar, que l'abril de 2003 es presentà la sol·licitud de reconeixement oficial del Gos Rater valencià davant el Comité de Races de ramat d'Espanya, per part de la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Alimentació, de la Generalitat Valenciana, i fou favorable la resposta, per tant, s'aprovà el seu reconeixement oficial com a raça canina espanyola.
L'oficialització definitiva de la raça, però, no es produeix fins el 30 de Març de 2004, mitjançant la publicació de l'Ordre APA/807/2004, de 24 de Març, per la qual s'actualitza l'anex del Reial decret 558/2001 de 25 de maig, i es regula el reconeixement oficial de les organitzacions o associacions de criadors de gossos de raça pura. Aquesta Ordre atorgà el defintiu reconeixement oficial del Gos Rater valencià com a raça canina espanyola, i a més a més, publicà, també amb caràcter oficial, el seu estàndard o patró racial.
A partir de l'oficialització del Gos rater Valencià, s'han dut a terme Registres Inicials per part de L'Associació nacional del Gos Rater Valencià (ANGRV), a fi de concedir documentació oficial (pedigree) a aquells exemplars que no presenten cap tipus de tara o defecte greu o eliminatori, d'acord amb l'estàndard racial. Aquests Registres inicials es realitzen amb certa regularitat, a fi de "normalitzar" aquells exemplars que no posseïsquen documentació oficial. No obstant això, són diverses les generacions d'exemplars amb documentació oficial, les que estan marcant les diferents línies de cria actuals.
El creixement constant d'inscripcions d'exemplars de Gos rater Valencià als llibres genealògics de la RSCE, que es produí des de l'any 2004, va aconseguir la xifra màxima el 2010, amb un total de 138 exemplars inscrits al LOE.
Els anys 2011 i 2012 han marcat una línia descendent, potser a causa de la desfavorable situació econòmica que patim i que s'ha fet sentir de manera generalitzada a tot el món cinòfil.
Veiem quina ha estat l'evolució de les inscripcions als llibres de la RSCE:
| Nombre d'inscripcions en la RSCE | ||||||||
| 2004 | 2005 | 2006 | 2007 | 2008 | 2009 | 2010 | 2011 | 2012 |
| 19 | 26 | 64 | 70 | 83 | 123 | 138 | 127 | 106 |
No Obstant això, des de l'ANGRV treballem i continuarem treballant per tal d'aconseguir que aquesta tendència canvie i el Gos Rater Valencià recupere la posició que es mereix en la nostra societat actual.
qué pasó con esta asociación ?
ResponEliminadesapareció?